Al·lergologia
- Presentació
- Cartera de serveis
- Equip
- Informació sobre malalties o procediments
- Investigació
- Docència
- Contacte
Codi servei:
Recerca:
La secció participa habitualment en assajos clínics tant amb relació a la introducció de nous fàrmacs en al·lèrgia respiratòria com a noves teràpies i pautes en immunoteràpia específica respiratòria. Els resultats es presenten en comunicacions nacionals i internacionals i els més rellevants es publiquen en revistes mèdiques.
Realitzem aquesta tasca a la Unitat Polivalent d’Investigació Clínica del Hospital ( UPIC), que proporciones unes instal·lacions i un personal dedicat a dur a terme assaigs clínics de fases I, II, III i IV així com estudis observacionals, de promoció independent o d'indústria. Gràcies a aquestes facilitats aconseguim liderar en molts assajos la captació de pacients .Aquest fet ha permès realitzar contractes d’investigació en membres de Servei un cop acabada la residència.
Participem en diversos projectes multidisciplinaris:
- Unitat Asma Greu on col·laboren al·lergòlegs, pneumòlegs, pediatres, ORL i immunòlegs per oferir la millor atenció multidisciplinària per aquells pacients amb asma més complexa i menys controlada. La SEAIC (Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica) ha acreditat a aquesta unitat com a unitat d’excel·lència i com a unitat docent per a impartir formació pràctica presencial en asma greu. La Unitat està coordinada per la Dra. Maria Basagaña. Es realitza cada any un curs d’Asma dirigit tant a Primària com a Especialistes
- Unitat Multidisciplinari d’Urticària Crònica on col·laboren al·lergòlegs, dermatòlegs i immunòlegs. Es creen protocols de maneig d’aquesta patologia d’acord amb la Xarxa d’Urticària de Catalunya i Balears. La Unitat està coordinada per la Dra. Nathalie Depreux.
- Unitat de Dermatitis Atòpica on col·laboren al·lergòlegs i dermatòlegs. S’ha creat un protocol de maneig d’aquesta malaltia i ha facilitat la introducció de Dupilumab com a tractament biològic de la malaltia. Participa la Dra. Yanina Jurgens.
- Unitat de Toxicodèrmia on col·laboren al·lergòlegs, dermatòlegs i farmacòlegs. S’ha creat un circuit per l’estudi d’aquesta patologia. Participa la Dra. Yanina Jurgens.
Els projectes actuals de recerca de la Secció son:
- La Tesi Doctoral anomenada “Factors de Mal Pronòstic en asma greu eosinofílica” dins la Unitat d’Asma Greu.
- Junt amb el Comité d’Al·lèrgia Cutània de la Societat Catalana d’Al·lergologia i el Departament de Nutrició de la UB es treballa en el projecte en avançament científic sobre la etiologia, els paràmetres diagnòstics i la gestió dietètica de la intolerància de la histamina alimentària. Projecte guanyador de la Convocatoria 2020 «Proyectos de I+D+i» modalidad orientada a los retos de la Sociedad.
- Beca del Fons d’Investigació Sanitària en Al·lèrgia a beta-lactàmics junt amb Farmàcia i Hospital Vall d’Hebrón.
A més, hem estat premiats en diverses ocasions pels Ajuts Germans Trias Talents, el que ens ha permès introduir la inducció de tolerància oral en pacients pediàtrics amb al·lèrgia persistent i de mal pronòstic a llet de vaca o a ou com a una activitat assistencial i realitzar un estudi minuciós sobre asma eosinofílic.
Presentació:
L’al·lèrgia és una resposta anòmala i exagerada del sistema immunitari de determinades persones davant una sèrie d'agents molt diversos que vénen de l'exterior, inofensius per a la majoria de la gent i als quals s’anomena al·lèrgens.
L’al·lergologia és l'especialitat mèdica que estudia les malalties relacionades amb els processos al·lèrgics. I l’al·lergòleg és el metge especialista en el diagnòstic i tractament de les malalties al·lèrgiques (asma, rinoconjuntivitis, al·lèrgia a aliments, dermatitis atòpica, al·lèrgia al làtex, al·lèrgia al verí d’himenòpters...) i de totes aquelles malalties relacionades amb el sistema immunològic.
La Secció d’Al·lergologia de Germans Trias ofereix una visió integral de l’especialitat i proporciona tots els mètodes necessaris per a la prevenció, diagnòstic i tractament de les diferents malalties al·lèrgiques, tant en població adulta com pediàtrica.
Som pioners en el pla territorial del Barcelonès Nord i Maresme.Es realitza una aproximació al pacient segons les complexitats de les patologies i així realitzar una atenció més acurada als nostres malalts.
Les instal·lacions del Hospital Germans Trias són l’entorn adequat per dur a terme totes les tècniques diagnòstiques necessàries i més complexes, així com tractaments específics.
La secció treballa de manera coordinada amb els professionals de l’Atenció Primària i dels hospitals de Badalona i Santa Coloma de Gramanet.
Tipus Servei: 1
Correu: alergia.germanstrias@gencat.cat
Docència:
Docència postgraduada
Segons la Comissió Nacional de la Especialitat, l’Al·lergologia és una especialitat mèdica que es basa en el coneixement, diagnòstic i tractament de la patologia produïda pels mecanismes immunològics, amb les tècniques que li son pròpies.
Es tracta d’una especialitat transversal que avalua i tracta al pacient com un “malalt sistèmic” ja l’Al·lergologia pot afectar a un òrgan o ser manifestar-se de manera multiorgànica. Per això el coneixement de diferents especialitats com la Dermatologia, la Pneumologia, la Immunologia o bé l’ORL entre altres són essencials durant la rotació dels residents.
Denominació oficial de la Especialitat: Al·lergologia i Immunologia Clínica
Duració: 4 anys
Llicenciatura prèvia: Medicina i Cirurgia
El programa de Formació de la Especialitat s’ajusta al programa de Formació de la Especialitat d’Al·lergologia publicat en el B.O.E (ordre SCO/3081/2006 del 20 de setembre).
La Secció d'Al·lergologia de Germans Trias és una de les poques que ensenya l’especialitat a Catalunya i de les primeres que va ser acreditada (2006) , pel que gaudeix de gràn experiència en aquest camp. Ho fa integrant l’ensenyament teòric i pràctic clínic, així com de laboratori, per al diagnòstic de les malalties al·lèrgiques. És un aprenentatge tutoritzat i basat en l’evidència científica, amb un repartiment equitatiu de tasques formatives i assistencials i una integració total dels Metges Interns Residents (MIR) a les tasques científiques.
Actualment té capacitat per un resident per any.
Com que es tracta d’una especialitat multidisciplinària, el període formatiu inclou les rotacions següents:
Formació continuada
Es fa un programa formatiu anual d’actualització en al·lergologia acreditat pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries.
Informació per a residents
Consulteu la Guia docent.
Equip mèdic
Cap de Secció d’Al·lergologia
Metgessa especialista
Metgessa especialista
Metgessa especialista
Metgessa especialista
Metgessa especialista
Anna García Sala
Metgessa resident
Raquel Sánchez Peña
Metgessa resident
Ana Maria Aguirre
Metgessa resident
Sabrina Marcellina Pelizzo
Metgessa Especialista. Licenciada a la Universitat Central de Veneçuela (Caracas- Veneçuela)
Equip d'infermeria
Yolanda Romero Ramírez
Supervisora d’Infermeria a consultes
Nereida Albert Yecora
Equip d'infermeria de consultes
Mireia Gómez Fernández
Equip d'infermeria de consultes
Yolanda Mota Rodriguez
Supervisora d'Infermeria als Centres d'Atenció Especialitzada Dr. Robert i Gran Sol de Badalona
Miguel Ángel Martínez Gómez
Supervisor d'Infermeria als Centres d'Atenció Especialitzada Dr. Robert i Gran Sol de Badalona
Ma Carmen López Dosouto
Equip d'infermeria del Centre d'Atenció Especialitzada Doctor Robert
Marta Bolós
Equip d'infermeria del Centre d'Atenció Especialitzada Santa Coloma de Gramanet
Laura Folch Munuera
Equip Infermeria Centre Atenció Especialitzada Dr. Robert
L’al·lèrgia és una resposta anòmala i exagerada del sistema immunitari de determinades persones davant una sèrie d'agents molt diversos que vénen de l'exterior, inofensius per a la majoria de la gent i als quals s’anomena al·lèrgens.
L’al·lergologia és l'especialitat mèdica que estudia les malalties relacionades amb els processos al·lèrgics. I l’al·lergòleg és el metge especialista en el diagnòstic i tractament de les malalties al·lèrgiques (asma, rinoconjuntivitis, al·lèrgia a aliments, dermatitis atòpica, al·lèrgia al làtex, al·lèrgia al verí d’himenòpters...) i de totes aquelles malalties relacionades amb el sistema immunològic.
La Secció d’Al·lergologia de Germans Trias ofereix una visió integral de l’especialitat i proporciona tots els mètodes necessaris per a la prevenció, diagnòstic i tractament de les diferents malalties al·lèrgiques, tant en població adulta com pediàtrica.
Som pioners en el pla territorial del Barcelonès Nord i Maresme.Es realitza una aproximació al pacient segons les complexitats de les patologies i així realitzar una atenció més acurada als nostres malalts.
Les instal·lacions del Hospital Germans Trias són l’entorn adequat per dur a terme totes les tècniques diagnòstiques necessàries i més complexes, així com tractaments específics.
La secció treballa de manera coordinada amb els professionals de l’Atenció Primària i dels hospitals de Badalona i Santa Coloma de Gramanet.
És una de les malalties al·lèrgiques més freqüents: afecta gairebé una quarta part de la població. Causa símptomes nasals, oculars, de la faringe i de l’oïda. Les causes més freqüents a Catalunya són l’exposició ambiental a àcars de la pols, als pol·lens d’arbres i plantes, a fongs i a epitelis d’animals domèstics, especialment gats i gossos. A tots aquests al·lèrgens estem exposats de manera habitual per via respiratòria, però només en persones susceptibles, és a dir al·lèrgiques, es produeix aquesta simptomatologia que pot aparèixer a qualsevol edat. Les molèsties es poden manifestar de manera immediata en respirar allò a què el pacient és al·lèrgic, però també de manera retardada: al cap d’unes hores d’haver-ho inhalat. Això explica que moltes persones tinguin les molèsties de matinada o al matí, no en el moment de respirar l’al·lergen. La rinitis al·lèrgica és un factor de risc per al desenvolupament d’asma bronquial, sinusitis o otitis serosa (cúmul de mucositat a l’oïda). Per això és important diagnosticar-la aviat.
En el diagnòstic s’ha d’aclarir si realment es tracta d’aquest tipus d’al·lèrgia o d’altres formes de rinitis, per això és imprescindible que ho faci un especialista en Al·lergologia i se solcol·laborar amb el Servei d’Otorinolaringologia. El diagnòstic es fa a partir dels símptomes i de les proves d’al·lèrgia: proves cutànies a pneumoal·lergens, provocació conjuntival amb al·lergen, peak-flow (mesura de flux) nasal inspiratori i analítica in vitro (al laboratori).
L'asma és una malaltia inflamatòria de les vies aèries (bronquis). La principal causa és l'al·lèrgia respiratòria: un 80% d’asmàtics són al·lèrgics. Però hi ha altres factors que en poden causar: de tipus hereditari, ambiental, infecciós, o fins i tot naixements prematurs o tabaquisme passiu des de la infància. L'asma pot iniciar-se a qualsevol edat de la vida, i quan apareix abans dels tres anys generalment no s’associa a causa al·lèrgica. L’asma al·lèrgica que apareix a la primera o segona infància i a la joventut acostuma a anar acompanyada de rinoconjuntivitis, antecedents d’èczema infantil o al·lèrgia alimentària. És una malaltia condicionada per la inhalació d’al·lèrgens i amb tendència a persistir durant molt de temps. Causa tos seca, generalment en atacs i sobretot de nit. Quan això passa parlem de broncoespasme, perquè els bronquis es tanquen i no deixen passar l’aire. Pot ser lleu o requerir atenció mèdica urgent. Alhora, pot ser intermitent o bé habitual i persistent. El diagnòstic es fa a partir dels símptomes, de les proves de capacitat pulmonar (espirometria o peak flow) i de les proves d'al·lèrgia. Els al·lèrgens més freqüents com a causa d’asma bronquial són els mateixos que per a la rinoconjuntivitis: els àcars de la pols, els pol·lens dels arbres i plantes, els fongs i els animals domèstics.
Per a la correcta identificació de la causa, un metge especialista en Al·lergologia fa un estudi que inclou: proves cutànies a pneumoal·lergens, proves de funció respiratòria (espirometria simple i amb prova de broncodilatació) i valoració de la inflamació bronquial. A més, en col·laboració amb els serveis de Pneumologia i de Pediatria, es realitzen proves de funció pulmonar completes i tests de provocació bronquial.
També s’ha creat la Unitat d’Asma Greu on col·laboren al·lergòlegs, pneumòlegs, pediatres, ORL i immunòlegs per oferir la millor atenció multidisciplinària per aquells pacients amb asma més complexa i menys controlada. La SEAIC (Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica) ha acreditat a aquesta unitat com a unitat d’excel·lència i com a unitat docent per a impartir formació pràctica presencial en asma greu.
Els pacients que han presentat una anafilaxi o qualsevol altre tipus de reacció al·lèrgica en què se sospiti la implicació d’un aliment han de ser valorats per un metge especialista en Al·lergologia per identificar l’aliment responsable i prevenir nous episodis. La manera de confirmar o descartar la implicació d’aliments sospitosos és mitjançant: proves cutànies amb els aliments (prick-test), proves cutànies amb els aliments en fresc (prick by prick test), proves epicutànies amb els aliments (patch-test), proves de provocació o tolerància a aliments sota supervisió hospitalària i estudi analític al laboratori.
Entre un 4 i un 8% de la població infantil pateix al·lèrgia alimentària i els aliments que la causen amb més freqüència són l'ou, la llet, els fruits secs, el peix, el marisc, els llegums i les fruites, per aquest ordre, segons la SEICAP ( Societat Espanyola d’Al·lergia i Immunologia Clínica Pediàtrica).
Les causades per llet i ou són les que originen més problemes per la seva presència habitual a la nostra alimentació.
Fins ara l'únic tractament acceptat de forma generalitzada per evitar-ne els símptomes de les al·lèrgies alimentàries és la dieta d'eliminació.
La immunoteràpia oral (ITO) amb aliments s'està instaurant en els darrers anys com una alternativa al tractament convencional.
La ITO consisteix en l'administració de dosis creixents de l'aliment implicat fins a assolir la dosi més gran tolerada o que representi la ració habitual per a l'edat (per exemple, 200ml de llet de vaca o un ou).
L'objectiu bàsic de la ITO és evitar la reacció al·lèrgica, sobretot l'anafilàxia, després de l'exposició a l'aliment que causa l'al·lèrgia. Alguns pacients aconsegueixen la tolerància o l’àrea mantinguda (sustained unresponsiveness), és a dir, poden prendre lliurement l'aliment sense necessitat d'un consum regular. Per contra, altres pacients necessiten la presa regular de l'aliment per no presentar reacció, són els pacients desensibilitzats.
Aquest procediment el realitzem a l´hospital de Dia de Pediatria des de fa més de 5 anys de manera assistencial.
Els medicaments poden provocar efectes indesitjats o adversos, una minoria dels quals són causats per l’al·lèrgia al fàrmac. En aquest cas, la persona crea sensibilitat de tipus al·lèrgic a la substància química del medicament, de manera que quan el pren apareix una reacció. Les al·lèrgies en què intervenen els anticossos Immunoglobulina E (IgE) apareixen de manera immediata a la presa del medicament, normalment amb la primera o la segona dosi, i es poden manifestar amb erupció cutània pruriginosa amb inflamació o també com a anafilaxi, és a dir, com a reacció al·lèrgica generalitzada que pot posar en perill la vida del pacient. Un exemple és l’al·lèrgia a la penicil·lina. També hi ha altres tipus d’al·lèrgies a medicaments en què no intervenen les IgE. Per exemple, algunes persones tenen al·lèrgies de tipus retardat de contacte, com ara els èczemes després de l’aplicació de cremes. Els medicaments més freqüentment implicats com a causants de reaccions al·lèrgiques són: antibiòtics (penicil·lines, cefalosporines, quinolones, macròlids, sulfamides); antiinflamatoris; contrasts iodats; quimioteràpics; anestèsics locals i generals; corticoides, i anticonvulsionants.
Després que el pacient hagi tingut una reacció adversa a un fàrmac, el seu metge de capçalera el derivarà a un especialista en Al·lergologia en cas que consideri necessari confirmar si hi ha intervingut un mecanisme al·lèrgic i trobar fàrmacs alternatius. Des de la Secció d’Al·lergologia es faran proves cutànies (prick-test, epicutànies i intradermoreacció), proves d’exposició controlada a fàrmacs sota supervisió mèdica hospitalària, i estudi analític al laboratori.
Les proves de tolerància a medicaments es realitzen al Hospital de Dia Polivalent en el cas d’adults i en el Hospital de Dia Pediàtric a la planta de Pediatria en el cas de nens. Allí el pacient és monitoritzat (es realitza el control de les constants vitals) i se’l manté amb una via venosa permeable, per administrar la medicació d’urgència en cas de necessitat en els adults. Aquestes proves es realitzen durant 4-5 hores on s’introdueix el medicament sospitós o alternatiu en dosis creixents.
És important saber que la prova diagnòstica no està exempta de riscos. Ara bé, també és cert que les estrictes mesures de seguretat del centre hospitalari on es fa la prova estan perfectament preparades per atenuar els efectes, en cas que n’hi hagi, d’una reacció al·lèrgica. Aquestes reaccions, però, són molt pocs freqüents i, en general, lleus.
Des de l’AEMPS s'encoratja a fer una farmacovigilància activa per la detecció de reaccions adverses medicamentoses, entre les quals hi ha les reaccions al·lèrgiques, i així derivar als pacients amb sospita de reacció al·lèrgica per avaluació al·lergològica.
Per la detecció activa de possibles reaccions adverses a la vacuna s’ha passat un qüestionari de detecció precoç a la pagina web del nostre hospital i en el cas de possibles reaccions suggestives d’al·lèrgia s’ha creat un circuit ràpid entre Medicina Preventiva i la Secció d’Al·lergologia per l’estudi d’aquests casos liderat per la Dra Padró.
Per a l’estudi d’aquells pacients que presentin un risc alt abans de la primera dosi de vacuna o que hagin presentat reaccions greus o suggestives de ser IgE mediades després de l’administració de la primera dosi, es procedirà a la valoració per part d’un al·lergòleg i a la realització de test cutanis tant amb els adjuvants de la vacuna a estudiar com amb els adjuvants de vacunes alternatives.
Una vegada realitzats els test cutanis, es pot valorar l’administració de la segona dosi sota observació i supervisió d’un al·lergòleg donat que aquest és el procediment “gold estàndard” en el diagnòstic d’al·lèrgia a fàrmacs.
La picada d’un insecte pot produir una reacció local amb vermellor, dolor, picor i inflamació més o menys important. Si la persona picada és al·lèrgica al verí inoculat, pot presentar reaccions generalitzades. Aquesta resposta anomenada anafilaxi és la forma més greu de reacció al·lèrgica i sol consistir en una combinació de símptomes: dificultat respiratòria, baixada de la tensió arterial, pèrdua del coneixement, inflamació a la gola amb dificultat respiratòria, picor i inflamació generalitzats, urticària, aturada cardiorespiratòria. La reacció sol aparèixer passats pocs minuts i posa en perill la vida del pacient. La reacció anafilàctica greu sol presentar-se en persones que ja han estat picades prèviament (60% dels casos). És important, per tant, contactar amb el metge de capçalera si s’ha presentat una reacció al·lèrgica a una picada, ja que les reaccions que es puguin presentar amb picades posteriors (incloent l'anafilaxi) poden ser evitades amb tractament específic que s’administraria a la Unitat d’Immunoteràpia de la Secció.
El làtex és una proteïna natural que s’obté de l’arbre Hevea brasiliensis i que s'utilitza àmpliament en la fabricació de productes de cautxú. Algunes persones presenten hipersensibilitat a aquesta proteïna. La majoria de vegades la hipersensibilitat es manifesta de forma immediata com a urticària de contacte, asma o rinoconjuntivitis.Quan hi ha una exposició massiva, per exemple amb material medicoquirúrgic durant la pràctica d’exploracions mèdiques o d’intervencions quirúrgiques, el quadre pot ser greu. Davant de la sospita d’al·lèrgia a làtex, es fan tests cutanis (prick-test), tests d’exposició i un estudi al laboratori.
La tècnica ALEX (Allergy Explorer de Macroarray Diagnostic)La tècnica Immuno Solid-phase Allergen Xip (ISAC) és una prova de diagnòstic in vitro avançada per a la determinació simultània de la presència a la sang d’anticossos Immunoglobulina E davant de més d’un centenar de proteïnes al·lergògenes presents en més de 50 fonts d’al·lèrgens: aliments, inhalants i verins. Es tracta d’una tècnica molt útil, que ajuda a millorar diagnòstics de les causes i a evitar errors terapèutics en les vacunes al·lergèniques, així com a detectar sensibilitzacions no sospitades, entre d’altres.
La Secció d’Al·lergologia disposa d’una infermera i d’un metge especialistes per iniciar i controlar tractaments amb immunoteràpia sublingual, intradèrmica o subcutània.
La immunoteràpia o vacunació amb al·lergògens és l'únic tractament etiològic de processos de causa al·lèrgica com la rinitis, l'asma, al·lèrgia a LTP ( aliments vegetals) i l'al·lèrgia a verins d'himenòpters. La seva eficàcia ha quedat plenament demostrada en múltiples estudis doble cec i meta-anàlisi. La immunoteràpia ha d'utilitzar-se exclusivament en malalties a les que es demostri que un mecanisme al·lèrgic intervingut per la IgE és bàsic en la seva patogènia. La vacunació consisteix en l'administració de dosis progressivament creixents d'un extracte al·lergènic davant del que el pacient està sensibilitzat, amb la finalitat de millorar els símptomes associats a l’exposició posterior a aquest al·lergen.
La Unitat d'Immunoteràpia, acreditada amb grau d'excel·lència per la SEAIC (Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica), consta d'un espai físic i personal específicament entrenat, dedicats a l'administració de les dosis de les vacunes d'al·lèrgia i el seguiment correcte de les pautes de vacunació.
En general, les dosis de les vacunes d'al·lèrgia es toleren bé donada la bona qualitat dels productes comercials disponibles, sempre que se segueixin les normes adequades per a una administració correcta.
L'administració de les dosis de vacunes realitzades en un centre amb personal competent i amb els recursos necessaris per tractar una possible reacció minimitza dràsticament el risc d'una reacció greu. També s’estableix una relació malalt-equip sanitari més sòlida i de confiança i existeix la possibilitat de seguir pautes d'administració més ràpides.
A la nostra Secció participem de manera multidisciplinar amb Dermatologia en la Unitat d’Urticària Crònica, la Unitat de Dermatitis Atòpica i en la Unitat de Toxicodèrmia. D’aquesta manera els pacients es poden beneficiar d’una visió integral de la malaltia a nivell immunològic.
Des de l’hospital realitzem interconsultes a nivell de les plantes i d’Urgències. La majoria d’elles es centren en l’al·lèrgia a medicaments. Es realitzen tests cutanis ( intradermoreacció i prick test), tests de tolerància o desensibilitzacions a medicaments fonamentals si són necessàris. També avaluem possibles reaccions adverses a medicaments com poden ser IgE mediades o toxicodèrmies. De la mateixa manera aclarim dubtes sobre possibles al·lèrgies alimentàries.
Al·lèrgia respiratòria
Molts símptomes, una sola malaltia
Les mucoses del nas, dels ulls i dels bronquis tenen similituds en la seva resposta als al·lèrgens en persones al·lèrgiques, cosa que s’explica si es considera que l’al·lèrgia respiratòria és una malaltia immunològica sistèmica que es manifesta en diferents òrgans.
Algunes dades: la rinitis al·lèrgica (és a dir, la reacció de les membranes de la mucosa del nas en forma d’esternuts, secreció aquosa, congestió, llàgrimes i picor als ulls i la gola) és com a mínim tres vegades més freqüent que l’asma, i diferents estudis han demostrat que és un factor de risc important per al desenvolupament de la malaltia asmàtica. L’asma pot afectar el 20-50% dels pacients amb rinitis al·lèrgica. I la major part dels pacients asmàtics tenen rinitis (70-95%).
Tots aquests fets han posat sobre la taula, doncs, el concepte d’una via respiratòria, una sola malaltia.
Els al·lèrgens
És necessari conèixer el o els possibles al·lèrgens responsables de la reacció immunològica que desencadena la inflamació de la mucosa respiratòria i les manifestacions clíniques a nivell nasal, bronquial o ocular. Els aeroal·lergens més presents a la nostra zona són els àcars de la pols domèstica (D. pteronyssinus, D. Farinae), els pol·lens (gramínies, olivera, plàtan d’ombra, xiprer i parietària, entre d’altres), els epitelis (gos i gat fonamentalment) i els fongs (Alternaria, Cladosporium, Penicilium).
Diagnòstic
Per fer el diagnòstic de la causa de les malalties al·lèrgiques respiratòries disposem de proves cutànies, proves de laboratori (determinació en una mostra de sang dels anticossos anomenats Immunoglobulines E) i proves de provocació (generar un contacte directe) a la mucosa nasal, conjuntival o bronquial.
Les proves cutànies i les proves de laboratori són les que permeten demostrar sensibilització a l’al·lergen, però cal tenir en compte que el fet que siguin positives a un al·lergen no vol dir necessàriament que aquell sigui el responsable de les manifestacions clíniques del pacient.
Tractament
Si s’aconsegueix identificar l’al·lergen o al·lèrgens responsables dels símptomes es pot tractar de manera integral la malaltia mitjançant la seva evitació i mitjançant l’ús, quan és indicat, d’immunoteràpia específica com a tractament de les causes de l’al·lèrgia respiratòria.
La immunoteràpia és un tractament eficaç i segur avalat per un consens internacional propiciat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), però només si s’aplica de manera personalitzada i si se sustenta en el diagnòstic d’un al·lergòleg. És, de fet, l'únic tractament capaç de modificar el curs de la malaltia.
En evolució
L'al·lergologia, com a especialitat mèdica, està experimentant uns canvis molt importants en els últims anys de manera paral·lela als avenços científics de la biologia molecular. Així, abans parlàvem de pacients al·lèrgics a la pols de la casa, després als àcars de la pols, posteriorment a partícules fecals dels àcars de la pols i actualment en alguns casos es coneix exactament quina molècula produeix la reacció al·lèrgica.
Avui en dia, gràcies a la caracterització dels al·lèrgens a nivell molecular, s'ha desenvolupat el concepte del Diagnòstic Basat en Components, que es fonamenta a detectar al laboratori la presència, en una mostra de sang dels pacients, d'anticòs immunoglobulina E específica per a la proteïna realment responsable de la resposta al·lèrgica. A Germans Trias, gràcies a la col·laboració de la Unitat d’Al·lergologia amb el Servei d’Immunologia, disposem d’aquesta nova eina diagnòstica que, en casos determinats, ens permet conèixer millor el perfil dels pacients i proporcionar-los tractaments més ajustats.
Documents d'interès per a pacients amb al·lèrgies respiratòries:
- Informació per a pacients amb al·lèrgia als àcars
- Informació per pacients al·lèrgics als fongs
- Informació per pacients amb al·lèrgia al pol·len d’olivera
- Informació per a pacients al·lèrgics al pol·len de la parietària
- Informació per a pacients amb al·lèrgia a l’epiteli d’animals domèstics
- Informació per pacients amb al·lèrgia al pol·len de gramínies
- Informació per pacients amb al·lèrgia al pol·len de l’altimira
- Informació per a pacients amb al·lèrgia al pol·len del xiprer
- Informació per pacients amb al·lèrgia al pol·len de bedoll
Actualment vivim un augment de la patologia al·lèrgica respiratòria en els països industrialitzats i des de la Organització Mundial d'Al.lergologia (WAO) es vol concienciar a la població que una de les causes d'aquest empitjorament és el canvi climàtic.
Entre la contaminació ambiental i l’increment de malalties al·lèrgiques, especialment respiratòries, s’ha descrit una relació directa amb major incidència en la població que resideix a zones urbanes. Consulteu aquesta pàgina on hi trobareu informació sobre com afecta el canvi climàtic a les al·lèrgies respiratòries.
Al·lèrgia alimentària
L’al·lèrgia alimentària és un important problema de salut pública que afecta infants i adults i que ha augmentat en les darreres dècades als països industrialitzats. La confirmació del seu diagnòstic pot ser problemàtica, perquè pot produir símptomes localitzats o més generals com ara l’anafilaxi, que pot ser de risc vital. L’estratègia terapèutica és evitar el o els aliments que produeixen l’al·lèrgia alimentària i tractar els símptomes.
És tres vegades més freqüent en infants que en adults (8% i 2-3%, respectivament). Els aliments que més sovint hi estan implicats depenen dels hàbits alimentaris de la població i, per tant, de l’edat i de l’àrea geogràfica. Al nostre medi, els més freqüents fins als 5 anys són la llet, l’ou i el peix. Després, els llegums, les fruites, els fruits secs, el marisc i les espècies.
Especialment en els nens, l’al·lèrgia alimentària pot ser la primera manifestació de malaltia al·lèrgica, i pot anar seguida o bé coexistir amb altres patologies al·lèrgiques en un procés que anomenem “la marxa al·lèrgica”. Els pacients en qui coexisteix asma i al·lèrgia alimentària tenen més risc de crisis greus d’asma.
Símptomes
Les possibles manifestacions clíniques són:
- Anafilaxi: Reacció greu d’inici ràpid i que pot ser mortal. Afecta com a mínim dos òrgans.
- Anafilaxi induïda per exercici: Es produeix després d’haver ingerit alguns aliments que sense fer exercici no produirien cap problema. És més freqüent en adolescents.
- Síndrome d’al·lèrgia oral: Pruïja a la cavitat oral i de vegades inflamació dels llavis. Normalment per ingesta d’aliments d’origen vegetal (fruites i hortalisses fresques) i marisc. Causa picor de boca, llengua, paladar, faringe i, ocasionalment, edema (inflamació per acumulació de líquids). S’associa sovint amb al·lèrgia a pol·lens.
- Dermatitis atòpica: Inflamació i envermelliment de la pell que pot estar relacionada amb al·lèrgia alimentària, en especial en infants en què és moderada o greu.
- Dermatitis al·lèrgica de contacte: Reacció retardada localitzada a la zona de contacte amb un aliment, en general en forma d’èczema, envermelliment i irritació.
- Urticària de contacte.
- Símptomes gastrointestinals retardats: Inclouen vòmits, diarrees que poden tenir sang o greixos, dolor abdominal o anèmia, entre d’altres.
Diagnòstic
Quan se sospita una al·lèrgia alimentària, es fa una entrevista amb el pacient per conèixer a fons els seus hàbits alimentaris i se li fa una exploració física. Després, es duen a terme:
- Proves al laboratori amb una mostra de sang per determinar els anticossos Immunoglobulines E.
- Proves cutànies.
- Proves de provocació, que consisteixen a generar contacte amb l’aliment que se sospita que causa l’al·lèrgia.
Tractament
Un cop identificat l'aliment responsable, l'al·lergòleg recomana l'evitació estricta de l'aliment i indica al pacient quin règim ha de seguir per eliminar-lo. També, li explica com reconèixer els símptomes al·lèrgics que pot tenir després d’haver menjat l’aliment sense saber-ho o de manera accidental, i quina medicació ha de prendre si és el cas. El pacient haurà d’anar sempre amb aquesta medicació a sobre.
ITO ( Immunoteràpia Oral)
Els tractaments d’inducció de tolerància oral, que pretenen arribar a la tolerància total de l’aliment, o com a mínim aconseguir augmentar el llindar de tolerància en pacients amb al·lèrgies resistents, per a què puguin seguir una dieta amb les mínimes restriccions. Aquests tractaments, que els estudis indiquen que tenen percentatges d’èxit del voltant del 90%, no estan lliures de riscos i s’han de fer en centres especialitzats i amb personal preparat. A Germans Trias es realitza de manera assistencial a fer en infants amb al·lèrgies alimentàries greus persistents a ou i proteïnes de llet de vaca.
Nous tractaments
A més, en els últims temps, i encara de manera molt restringida, es comencen a utilitzar tractaments d’inducció de tolerància oral, que pretenen arribar a la tolerància total de l’aliment, o com a mínim aconseguir augmentar el llindar de tolerància en pacients amb al·lèrgies resistents, per a què puguin seguir una dieta amb les mínimes restriccions. Aquests tractaments, que els estudis indiquen que tenen percentatges d’èxit del voltant del 90%, no estan lliures de riscos i s’han de fer en centres especialitzats i amb personal preparat. A Germans Trias es comença a fer en casos seleccionats d’infants amb al·lèrgies alimentàries greus persistents a ou i proteïnes de llet de vaca.
Al·lèrgia a medicaments
La sospita d'al·lèrgia a medicaments és una de les consultes més freqüents a l’Especialitat d’Al·lergologia.
Els medicaments són capaços de provocar reaccions adverses de tota mena, no només al·lèrgiques. A més, sovint s'associa al fàrmac la causa de símptomes molt diversos, que es poden confondre amb una reacció secundària en lloc d’una reacció IgE mediada.
Les reaccions al·lèrgiques als medicaments són reaccions impredictibles i poden no ser exentes de risc vital. Qualsevol medicament pot ocasionar reaccions al·lèrgiques.
Entre els medicaments que amb més freqüència causen reaccions al·lèrgiques es troben els antibiòtics, els fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), els contrastos iodats per a radiologia, els anticonvulsivants, certs antihipertensius, etc.
Les manifestacions clíniques que produeixen són variades però en un 80% afecta a nivell cutani, essent les lesions més freqüents la urticària (faves) i l'angioedema (inflor de parts toves) en reaccions immediates, o l'exantema (rash) en reaccions retardades. També poden estar involucrats altres òrgan com l’aparell respiratori ( asma i/o rinoconjuntivitis ), l’aparell digestiu ( dolor abdominal, nausees, etc) , etc fins a poder comprometre la vida (anafilàxi).
En cas de reaccions IgE mediades, la clinica sol aparèixer en les primeres hores després de la presa del medicament.
Les proves d’al·lèrgia a un medicament determinat, són aquelles que es fan als pacients que presenten, en la seva història clínica, evidències d’haver patit un procés provocat per una reacció d’hipersensibilitat a aquest medicament o a algun dels seus components.
Actualment, les proves més adequades per arribar a un diagnòstic correcte d’al·lèrgia a medicaments poden ser tant in vitro ( IgE específiques, Test d’activació mastocitària o test de transformació linfocitària), tests cutanis ( prick test i intradermoreacció) i test de tolerància a aquell medicament o alternatiu, o bé en casos on s’ha confirmat el diagnòstic d’al·lergia però el fàrmac és imprescindible test de dessensibilització a aquest.
Què són les proves de tolerància a medicaments?
Són un conjunt de proves amb les quals el metge confirma o descarta l’al·lèrgia del pacient a un determinat fàrmac o grup de fàrmacs d’una mateixa família medicamentosa. Per fer l’estudi, cal administrar dosis creixents del medicament implicat sota control mèdic estricte, ja que hi ha la possibilitat que es puguin reproduir alguns dels símptomes atribuïts al medicament. Aquest procediment el realitzem al Hospital de dia Polivalent o de Pediatria o a les plantes hospitalàries.
Totes aquestes proves es fan sempre sota estricta supervisió mèdica, amb un control mèdic permanent.
La secció participa habitualment en assajos clínics tant amb relació a la introducció de nous fàrmacs en al·lèrgia respiratòria com a noves teràpies i pautes en immunoteràpia específica respiratòria. Els resultats es presenten en comunicacions nacionals i internacionals i els més rellevants es publiquen en revistes mèdiques.
Realitzem aquesta tasca a la Unitat Polivalent d’Investigació Clínica del Hospital ( UPIC), que proporciones unes instal·lacions i un personal dedicat a dur a terme assaigs clínics de fases I, II, III i IV així com estudis observacionals, de promoció independent o d'indústria. Gràcies a aquestes facilitats aconseguim liderar en molts assajos la captació de pacients .Aquest fet ha permès realitzar contractes d’investigació en membres de Servei un cop acabada la residència.
Participem en diversos projectes multidisciplinaris:
- Unitat Asma Greu on col·laboren al·lergòlegs, pneumòlegs, pediatres, ORL i immunòlegs per oferir la millor atenció multidisciplinària per aquells pacients amb asma més complexa i menys controlada. La SEAIC (Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica) ha acreditat a aquesta unitat com a unitat d’excel·lència i com a unitat docent per a impartir formació pràctica presencial en asma greu. La Unitat està coordinada per la Dra. Maria Basagaña. Es realitza cada any un curs d’Asma dirigit tant a Primària com a Especialistes
- Unitat Multidisciplinari d’Urticària Crònica on col·laboren al·lergòlegs, dermatòlegs i immunòlegs. Es creen protocols de maneig d’aquesta patologia d’acord amb la Xarxa d’Urticària de Catalunya i Balears. La Unitat està coordinada per la Dra. Nathalie Depreux.
- Unitat de Dermatitis Atòpica on col·laboren al·lergòlegs i dermatòlegs. S’ha creat un protocol de maneig d’aquesta malaltia i ha facilitat la introducció de Dupilumab com a tractament biològic de la malaltia. Participa la Dra. Yanina Jurgens.
- Unitat de Toxicodèrmia on col·laboren al·lergòlegs, dermatòlegs i farmacòlegs. S’ha creat un circuit per l’estudi d’aquesta patologia. Participa la Dra. Yanina Jurgens.
Els projectes actuals de recerca de la Secció son:
- La Tesi Doctoral anomenada “Factors de Mal Pronòstic en asma greu eosinofílica” dins la Unitat d’Asma Greu.
- Junt amb el Comité d’Al·lèrgia Cutània de la Societat Catalana d’Al·lergologia i el Departament de Nutrició de la UB es treballa en el projecte en avançament científic sobre la etiologia, els paràmetres diagnòstics i la gestió dietètica de la intolerància de la histamina alimentària. Projecte guanyador de la Convocatoria 2020 «Proyectos de I+D+i» modalidad orientada a los retos de la Sociedad.
- Beca del Fons d’Investigació Sanitària en Al·lèrgia a beta-lactàmics junt amb Farmàcia i Hospital Vall d’Hebrón.
A més, hem estat premiats en diverses ocasions pels Ajuts Germans Trias Talents, el que ens ha permès introduir la inducció de tolerància oral en pacients pediàtrics amb al·lèrgia persistent i de mal pronòstic a llet de vaca o a ou com a una activitat assistencial i realitzar un estudi minuciós sobre asma eosinofílic.
Docència postgraduada
Segons la Comissió Nacional de la Especialitat, l’Al·lergologia és una especialitat mèdica que es basa en el coneixement, diagnòstic i tractament de la patologia produïda pels mecanismes immunològics, amb les tècniques que li son pròpies.
Es tracta d’una especialitat transversal que avalua i tracta al pacient com un “malalt sistèmic” ja l’Al·lergologia pot afectar a un òrgan o ser manifestar-se de manera multiorgànica. Per això el coneixement de diferents especialitats com la Dermatologia, la Pneumologia, la Immunologia o bé l’ORL entre altres són essencials durant la rotació dels residents.
Denominació oficial de la Especialitat: Al·lergologia i Immunologia Clínica
Duració: 4 anys
Llicenciatura prèvia: Medicina i Cirurgia
El programa de Formació de la Especialitat s’ajusta al programa de Formació de la Especialitat d’Al·lergologia publicat en el B.O.E (ordre SCO/3081/2006 del 20 de setembre).
La Secció d'Al·lergologia de Germans Trias és una de les poques que ensenya l’especialitat a Catalunya i de les primeres que va ser acreditada (2006) , pel que gaudeix de gràn experiència en aquest camp. Ho fa integrant l’ensenyament teòric i pràctic clínic, així com de laboratori, per al diagnòstic de les malalties al·lèrgiques. És un aprenentatge tutoritzat i basat en l’evidència científica, amb un repartiment equitatiu de tasques formatives i assistencials i una integració total dels Metges Interns Residents (MIR) a les tasques científiques.
Actualment té capacitat per un resident per any.
Com que es tracta d’una especialitat multidisciplinària, el període formatiu inclou les rotacions següents:
Formació continuada
Es fa un programa formatiu anual d’actualització en al·lergologia acreditat pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries.
Informació per a residents
Consulteu la Guia docent.
Contacte: alergia.germanstrias@gencat.cat